Llibres publicats

El rei Pere visita Montpeller per trobar-se amb la seva enamorada, Azalais de Boisançó, però el privat del rei, que ha d’arreglar la cita dels dos amants, és convençut pels prohoms del regne de substituir la bella Azalais per la reina Maria, esposa legítima de Pere I. Fruit d’aquesta trobada naixerà l’hereu de la corona, Jaume I, el Conqueridor. Azalais jurarà, però, que el rei Pere la visità també aquella nit, i d’aquella unió miraculosa, en què “l’il·lustre amant jagué amb totes dues dones en el mateix moment però en dos llocs diferents i distants unes llegües” nasqué un bastard, en Pere de Boisançó, protagonista d’“aquesta crònica, sense cap intenció d’alterar el lloc de les coses, ni trasbalsar la història, ni contradir els llibres” escrita en el seu exili al remot monestir agustinià de Santa Maria de Formentera. 

Els fets tenen versemblança en l’enllaç que el lector fa amb allò que significaren les croades i les trames polítiques cristianes i musulmanes (i cristiano-musulmanes). La versemblança de les accions i d’allò que les motiva és completa i recolza en l’imaginari assumit del temps de lluites entre una i altra ribes de la Mediterrània. La dimensió estètica de l’obra és palpable a cada plana: descripcions de la llum, dels ambients, de les olors, de la geografia, dels vestuaris, de la crueltat, del/s dolor/s... Hi ha una voluntat poètica que les fa entranyables, pròximes a l’esperit del lector. 

L’any 1956 un home baixa a l’estació de França, es dirigeix a un pis del carrer Colomines i assassina a sang freda part dels seus inquilins. Al cap de més de mig segle, una empresa vol obrir un hotel a l’edifici barceloní, contribuint a l’especulació urbanística conseqüència del turisme desenfrenat que assola la ciutat. Tanmateix, una sèrie de forces fantasmagòriques alteraran aquests plans i demostraran que, des d’aquell llunyà 1956, s’ha forjat una història d’amor insòlita entre dos personatges que, a la seva manera particular, retornaran les coses al lloc que els pertocava.

Amb humor i no poca tendresa, Jordi Torrent Escala va aconseguir el XXXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb aquest retrat de la Barcelona actual. Un retrat ple d’elements sobrenaturals, energies amagades i presències insòlites, però al mateix temps pròxim i fins i tot íntim, divertit i radicalment humà.